3/4/2008
Arribo i, acompanyo a la treballadora del torn de matí a llegir el diari i a omplir-ho. Em dóna una notícia, la dona gran a marxat, l’han portat a una residència on estarà millor i, en millors condicions. M’alegro però, en el fons, aquella dona ens alegrava a tots i, es nota molt que ja no hi és. 
Arriba el meu cap de pràctiques i, com cada dijous, anem a dinar, tot i això, després d’haver llegit el diari i posar-se al dia.
Després, anem a l’ordinador a buscar informació per a la meva memòria. Em deixa veure la memòria i el projecte del centre, Comentem alguns apartats.
Després, arriba l’hora en la que els usuaris preparen la seva medicació. Ho fan per tal de que ells mateixos agafin la rutina de preparar-la, per quan marxin del centre. La mediació no la poden deixar i, així agafen l’hàbit de preparar-la.
Per últim, al centre hi ha una família amb dos nens, com no hi havia res més a fer, he estat pintant amb el nen més petit, junt al meu tutor de pràctiques. Semblavem nens! jeje!
“ESTIC BÉ, PERÒ NO HI HA MOLTS USUARIS A LA TARDA I, EL CENTRE ESTÀ MOLT TRANQUIL, SEMBLA QUE CADA DIJOUS ÉS EL MATEIX, TOT HI QUE ESTIC ENTRETINGUDA PERQUÈ M’EXPLIQUEN COSES ELS TREBALLADORS”
