27/3/2008
Estem a dijous 27 de Març, com heu pogut veure, el dijous dia 20 no vaig poder anar a pràctiques, perquè el meu cap no anava a treballar i, em va dir que no hi vingués.
Avui, el dia a sigut tranquil, com cada dijous, nous usuaris…altres han marxat…
Arribo a les 13.00 hores i, saludo a treballadors i a usuaris, em presenten als nous i, pujo amb l’educadora del matí a escriure el diari. M’explica incidents que han hagut al centre durant tota la setmana i, em posa al dia de tot.
Arriba el meu cap de pràctiques i, se’n va a dinar, jo, mentrestant, me’n vaig a menjar el meu entrepà i, quan acabem tots dos, anem per feina. L’acompanyo a llegir el diari i es posa al dia, ja que ell tampoc va tota la setmana a treballar i, també està una mica despistat.
Després, anem a parlar amb la senyora que entra dos setmanes abans. Aquella dona gran de la que ja vaig comentar que era molt agradable i, a la que li estaven buscant una residència. La trobem a la porta d’entrada del centre, asseguda en una cadira i mirant cap el carrer. Ens diu: “estoy vigilando para que no entre nadie desconocido y, si intentan entrar, les doy con el bastón”…jeje, diu que és la guardiana d’aquell centre. Penso que és una dona que ha viscut molt, però que no perd l’alegria i, penso que això és bàsic. No s’ha de perdre mai el sentit de l’humor per tal de que l’acompanyament que fan els educadors o treballadors, sigui més favorable, perquè es nota que hi posen ganes per tal de canviar.
Després, el meu cap i jo, anem als ordinadors i, es posa a omplir una graella on s’hi contabilitzen els menús que s’han demanat per esmorçar, dinar i sopar en el mes de febrer, ja que s’ha d’enviar a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Després passa a net una acta de l’anterior reunió i, em va explicant tot el procés i, tot el que es va parlar a la reunió setmanal que fan tots els treballadors del centre.
Amb nosaltres sempre hi ha una vetlladora, però aquell dia tenia festa i no va venir. Va quedar-se la noia que substituïa a la directora del centre, que per motius personals no podia venir a treballar. Vaig quedar-me amb la noia, també educadora i, la vaig acompanyar a dutxar a la dona gran.
Sense donar-me compte, van arribar les 7 de la tarda i, ja havia de marxar.
Ha estat un dia tranquil, he aprés com funciona alló dels menús. Veig que tot el que es fa a de quedar registrat, per si després passa alguna cosa i s’ha de demostrar. Penso que és molt important, a més, fa que tots els treballadors del centre estiguin al dia de tot alló que es fa al centre i, coordinacions externes que es fan.
” TOT A DE QUEDAR REGISTRAT. EL TREBALL EN EQUIP ÉS MOLT IMPORTANT”
